primers articles blog...què és l'ànima perica?

Tot el que escric i en faig rEflexio sobre El RCDE no ha d'estar condicionat pels resultats, està clar que guanyant aconsegueixes més adeptes, que els retindràs si i només si, segueixes guanyant, i vull distingir això del que explico en els meus articles de identitat perica i ànima. NO US CONFUNGUEU AMB EL QUE PASSA ALS CLUBS FRANQUÍCIA...ALGUNS  NO TENEN CAP TÍTOL A LA SEVA VITRINA PERO JA SON FRANQUÍCIA.

Tenir ànima és essencial per a les coses que perduren en el temps, i nosaltres de moment com a club, com a grup humà, portem ja 114 any d’existència, o sigui que tenim ànima. De totes maneres els moments actuals són de crisi de identitat generalitzada a diferents àmbits de la vida, i el nostre club no n’està al marge. Són temps de canvi i de definicions noves. En el món del futbol, i jo diria que de l’esport en general, la comercialització fins a la súper professionalització ho ha distorsionat tot en els darrers 10-15 anys. Restringint-me al futbol jo crec que com a descripció general ara hi ha els grans clubs “franquícia” que venen la seva ànima per estar competint al més alt nivell i aquells que estan fora d’això. Els clubs franquícia poden ser els de la part alta de la “Champions” però també clubs menors amb magnats que els compren com a inversió. A més, públic també pateix una divisió dels seus gustos, i un pot ser d’un equip per simple “amor a uns colors” o bé perquè és un equip que guanya títols, que vol ser el millor de món, amb els cracks millors del món, això també enganxa a la gent i especialment als nens. Ningú vol ser del que perd, però la realitat és que en som bastants, i ho volem seguir sent.

El nostre estadi cada dia té menys assistents, 12.000 el darrer partit, i això que no anem malament, què passa doncs? Jo ho tinc molt clar, espero explicar-ho, té a veure amb els dos tipus de club o d’aficionat al futbol que anomenava a dalt. En primer lloc, anar a veure els equips que guanyen ja és un reclam, i les teles encara l’inflen més, i per això aquests no van malament del tot. I els altres, per què haig d’anar un dimarts, dijous, dissabte, a les 20h, a les 22h a veure un partit mediocre que a més el puc veure des del sofà de casa? Doncs per una senzilla raó, no hi ha quasi cap motivació per fer l’esforç d’anar-hi sacrificant d’altres coses. Això és el que cal canviar al nostre club, i ha de ser l’eix central de l’acció estratègica, juntament amb l’economia, però fins i tot aquesta podria anar com a conseqüència de la identitat i de la seva estratègia.

Si anéssim a l’estadi amb orgull d’anar-hi sempre seríem 25.000 o més. In aquest orgull com es construeix? Guanyant i prou? Potser si, però no crec que sigui el més important, dins uns mínims, clar. Jo no voldria guanyar essent un club tipus Manchester city, amb tots els respectes, però no m’agrada el model MAGNAT que posa pasta i comprem.

El nostre orgull ha d’estar basat en el que som, i tenim suficients eslògans a la nostra història que ens donen la pista: “només un club”, “deporte único objetivo”, “un club català de primera”, etc...eslògans tots ells ja vells.

En primer lloc, tot i ser una SAD la tenim feta de manera que sigui el més semblant possible a un club, però a més no m’importa la part legal del tema, m’importa l’ànima. Un club pertany a tots els seus membres i ells ho han de notar i percebre així. Hem d’anar  a l’estadi sentint que anem a un lloc del que són co-propietaris, per tant hem de tenir coneixement, opinió i vot sobre totes les decisions, contractes, negociacions, etc. Per tant, cal canviar de dalt a baix la forma de gestionar la vida del club, com no ho ha fet ningú en aquest país, i tampoc al RCDE. El primer que cal es transparència, REAL, no de bla bla bla. Tots els contractes, els acords amb altres entitats, ajuntaments, clubs, pares del futbol base, TOT ha de ser coneguts pels socis i fins i tot opinat i votat, amb procediments vàlids, no estic parlant d’assemblearisme, no vaig per aquí, parlo de co-propietat efectiva de tots els pericos.

Per tant la nostra ànima, i el nostre futur passa per ser NOMÉS UN CLUB DECENT I COMPETITIU. Aquí llenço la meva primera idea, que seguiré desenvolupant en propers capítols. La única alternativa a això és ser club franquícia o bé estar perdut en la mediocritat del no res i fins i tot desaparèixer.

Les primeres ratlles del meu blog vull que siguin per la part més profunda del meu raonament perico. Li he posat per nom ÀNIMA ja que és el que hi ha darrera de les coses que tenen sentit, i no parlo amb un rerefons religiós. Veureu també que segurament té a veure amb el model actual del món del futbol, que no m'agrada massa, i, tot i no haver llegit el llibre, potser va en el sentit de "repensar el futbol". En tot cas jo només parlo del RCDE.

Així doncs, penso que el primer que ha de tenir el nostre club és ànima, ES A DIR, una identitat, i una identitat diferent a qualsevol identitat nacional ni estrictament política cap a cap dels diferents bàndols que hi puguin haver avui o en d'altres temps. Seria una errada en el nostre cas, i no m'importa massa què facin altres clubs en aquest sentit, ni hi vaig a la contra, tant me fa!

Un cop dit que necessitem una identitat, de fet no és cert, perque ja la tenim en part, cal explicar quina part de la nostra identitat penso que cal pujar al primer nivell i les implicacions que això ha de portar en la definició futura del nostre club.

Avui ho deixo aquí, però seguiré.