Seguint amb les meves propostes, una de les principals línies argumentals de la meva proposat es basa en "la força d'un sentiment". Hem de fer certa aquesta frase i per fer-ho, els que tenim el sentiment no podem ser mers espectadors, no! Hem de ser part de les decissions i del procés de presa de les decissions. M'explico? Si, clar que si.

En totes les organitzacions modernes que funcionen, per exemple, les grans empress multinacionals amb les he treballat en projectes de diferents tipus, el seu treball intern es fa a partir d'equips de treball, o de projecte i els seus membres tenen el que s'anomena un cert nivell d'empowerment, és a dir, que tenen poder de decissió. Això, que sembla una tonteria, fa que se sentin el projecte com a propi, de vegades fins i tot un pel massa. 

Doncs bé, això que sembla tan sencill és una de les coses que proposo implantar, fins un cert nivell, als estatuts del nostre club en la seva refundació. I què podríem decidir els "espectadors" actuals? Doncs depen de nosaltres i del que es decidís en el congres fundacional, però per exemple:

1- com relacionar-nos amb l'ajuntament de Cornella

2- si tirar endevant una venda o pagar els diners que deixem d'ingressar entre els accionistes

3- com arreglar els accessos i aparcaments el dia dels partits

4- quins serveis al socis es poden donar a les nostres propietats que ara no hi siguin

5- com procedir en el cas de "robatori" de jugadors juvenils, com el que passarà d'aquí uns mesos

6- a quins jugadors donar primes concretes cada mes segons rendiment i votació popular

7- fixar un sou tope per als jugadors, jo crec que això seria clau, i parlo de tota la lliga espanyola. Si mes no, en el nostre cas posaria un limit de 100 vegades el sou promig actual del pais (100x20.000€=2 milons anuals). Aquest tope seria independent de primes (votades pels socis) i de contractes individuals de drets d'imatge, sponsors privats pels jugadors.

etc...

Podria seguir, prò para ara i ja seguiré.

Vsica l'Espanyol